Anuncio

Colapsar
No hay anuncio todavía.

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora

Colapsar
X
 
  • Filtrar
  • Tiempo
  • Mostrar
Limpiar Todo
nuevos mensajes

  • 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora


    La cura, la dependència i les necessitats
    formen part de la vida, de totes les persones
    i del conjunt de les relacions humanes i socials.
    La cura té a veure amb la sostenibilitat de la
    vida, el benestar de les persones i amb la
    manera com cobrim les necessitats bàsiques
    quotidianes: subsistència, protecció, afecte,
    coneixement, participació, descans, creativitat,
    identitat, llibertat... Entenem la dependència
    com a aquella situació en la qual no podem,
    o no volem, atendre les nostres pròpies necessitats
    o no establim relacions de cura recíproca
    amb altres persones.

    La cura i la dependència tenen cos sexuat,
    perquè, malgrat la seva universalitat, dones
    i homes ens situem de manera diferent davant
    d’elles. Les dones, més enllà de la nostra
    diversitat econòmica, ètnica, laboral, a la
    nostra pràctica quotidiana participem de
    forma molt activa i decisiva en la sostenibilitat
    de la vida, del planeta i de la economia.
    Aquest treball de cura de les dones, malgrat
    la importància personal i social que té, ha
    estat invisible, infravalorat i devaluat.

    En la necessitat social de cura ha estat i és
    decisiva la participació de les dones migrades
    amb la seva feina desenvolupada moltes
    vegades en condicions de precarietat extrema.
    Les dones immigrades fan el treball de cura
    de les persones perquè la nostra societat no
    ha sabut, o no ha volgut, donar resposta a
    aquest tipus de dedicació des de les seves
    pròpies possibilitats. Moltes dones immigrants,
    per fer aquest treball, deleguen la cura de
    les seves filles i fills i de les seves persones
    més properes a xarxes socials dels seus països
    d’origen, formades també per dones. Així
    cal fer visible la globalització de la cura, al
    mateix nivell que la globalització política i econòmica.
    La ferma posició de les dones per la cura i la
    sostenibilitat de la vida també ha estat i és present
    en els conflictes bèl·lics, tot afirmant que la pèrdua
    de vides humanes és un element de destrucció del
    nostre futur i treballant per la recuperació del diàleg
    entre les parts enfrontades i entre les dones que
    segueixen tenint cura de la vida als dos bàndols.
    Aquestes experiències han fet possible desenvolupar
    projectes d’escolta atenta, de diàleg i d’humanització
    de les relacions per trobar una sortida al conflicte
    com ho estan fent les dones d’Ahotsak i el moviment
    feminista al País Basc.

    Els desitjos de les dones, per una banda, i la
    precarietat a l’ocupació, les diferents formes
    d’estructuració de les xarxes socials familiars i la
    manca de recursos de suport per part de les administracions
    públiques, per una altra, han desequilibrat
    l’anomenada divisió sexual del treball i la falsa
    divisió entre el que és públic i el que és privat. Per
    a les feministes això és una crisi social que requereix
    repensar la societat per posar en el centre la vida
    de les persones.

    La resposta del govern enfront d´aquesta crisi ha
    estat l’anomenada llei de dependència. Aquesta
    llei tindria de positiu el reconeixement del dret
    individual de les persones a ser ateses quan són
    dependents i que intenta resoldre les situacions més
    límits de la dependència. Però el mateix concepte
    de dependència és excessivament biologicista i la
    llei contempla bàsicament les situacions irreversibles,
    neix amb recursos totalment insuficients, no és
    universal, no incideix en el trencament del model
    de la divisió sexual del treball, potencia la continuïtat
    de l’assignació del treball de cura a les dones i
    presenta un llarg etcètera de problemes. Les dades
    que disposem de com es desenvoluparà la llei
    assenyalen el desenvolupament d’una xarxa privada
    d’atenció a la dependència que pugui aprofitar la
    ma d’obra immigrant o la de les cuidadores
    familiars en unes condicions laborals caracteritzades
    per la precarietat.

    Proposem al conjunt de la societat reflexionar
    sobre els drets de cura i la cuidadania. Volem
    cercar i recuperar les diverses experiències
    de les dones, per tal de fer camí i avançar
    cap a la transformació de la societat i aconseguir
    que l’atenció de les necessitats de les
    persones i la sostenibilitat de la vida estiguin
    situades al centre. I per aconseguir-ho cal el
    repartiment dels treballs entre homes i dones.

    Exigim de les polítiques públiques que, a partir
    del reconeixement i valoració de les experiències
    de sostenibilitat de la vida portades a
    terme per les dones de forma quotidiana, posin
    els recursos socials al servei de les necessitats
    de les persones i no en funció del benefici i
    de la rendibilitat econòmica del mercat.

    També volem i exigim la transformació de
    la vida quotidiana de les ciutats per tal que
    la organització urbanística, els equipaments,
    la mobilitat, els espais per la relació i la cura,
    les xarxes ciutadanes i els espais de suport
    social... donin resposta a la necessitat de
    cura individual i social, segons l’experiència
    de les dones i del moviment feminista.

    I, també volem transformar la relació i les
    contradiccions entre el treball assalariat i els
    drets de cura. Denunciem la precarietat en
    l’ocupació, en les seves múltiples expressions,
    el temps de treball i la seva distribució, la
    valoració social dels diversos treballs....
    Aquests són elements claus de les desigualtats
    socials que tenen color, estan tenyides de
    gènere, en una societat patriarcal.

Trabajando...
X