Anuncio

Colapsar
No hay anuncio todavía.

vituperi

Colapsar
X
 
  • Filtrar
  • Tiempo
  • Mostrar
Limpiar Todo
nuevos mensajes

  • vituperi

    VITUPERI

    Avui no he menjat all ni ceba,
    perquè no em beses princesa?
    Ho faràs quan em caiguin a trossos
    les dents i tots els ossos?
    Tant que t’estimo donzella,
    perquè no em fas la més bella?

    Això preguntava al mirall
    mentre em passava el raspall,
    de sobte mon pare va entrar
    i després de mirar i remirar
    ve i cap a mi, s’acosta
    i, m’exigeix una resposta:

    - És que t’has invertit ara
    en una truja efeminada?
    Escomets a la moral.
    No estàs bé del cap sagal.
    Et manca una cargolada,
    De collons, la pallassada ! -

    A cua d’ull mirant avall
    i, no volent fer cap estrall
    vaig veure com rodolava
    una llàgrima, mentre plorava
    que em retornava el mirall.
    Tot seguit vaig rebatre amb detall:

    Tant cecs els teus ulls s’han tornat
    que et fan creure que sóc un albat?
    Mira’m bé d’una vegada
    l’interior, no la posada
    que cada cop és més pesat
    defensar ma sexualitat.

    Sé que mai no m’entendràs
    si quan t’ho explico no em fas cas.
    Sóc home però penso com dona.
    Ho sents bé? Tal i com sona !
    visc immers en un fracàs
    tant, que em sento un escarràs.
    Quan m’endinso al meu rol
    noto que em creix el consol,
    la ment s’endolceix, s’obre
    i, mai res femení em sobra,
    tant, que sento més passió
    per la meva transició

    Però mai has volgut escoltar
    la meva por i el malestar
    que, he suportat amb dolor
    quant parlava de l’error
    de viure en un altre estat
    que sempre m’ha disgustat

    I per acabar aquesta història
    del que per a tu és Disfòria,
    et diré de molt bon grat
    que el Trastorn d’Identitat
    mai ha estat una cabòria
    i, ha marcat ma trajectòria.

    no viuré més d’amagat
    fent comèdia i afectat
    i, si bé el meu tuf t’aparta
    sàpigues que em diré Marta
    que sempre m’ha agradat
    aquest nom tant apreciat.

    Pare, no dius res? ja no em sent.
    Se n’ha anat iradament.
    No és que a mi no m’importi,
    però, no entenc que ell no suporti
    el meu just raonament.
    El reprendré un altre moment.

    Avui no he menjat all ni ceba,
    perquè no em beses princesa?
    Ho faràs quan em caiguin a trossos
    les dents i tots els ossos?
    Tant que t’estimo donzella
    Perquè no em fas la més bella?


    Marta Salvans i Solé



Trabajando...
X