PDA

Ver la versión completa : Més enllà d'Stonewall



ejxg
05/06/2005, 21:37
"Orgull gay" és suposa que una festa de celebració de la revolta de stonewall que va marcar l'inici del moviment de lliberació gay (masculí). En la nit del 25 de juny de 1969, varis drag-queens (en la seva majoria gent negra de classe baixa) van lluitar contra la policia quan estava efectuant una de les seves batides rutinaries per els bars gays de New York. Els van seguir dos dies de revoltes i així es va completar la primera acció política militant per part d'homes (en la seva majoria). Aquesta acció fou el genesis de la majoria de les organitzacions gays masculines radicals que ràpidament va surgir per USA. Encara que les lesbianes certament es van veure afectades per Stonewall, el moviment de lliberació gay de dones fou molt més profund en el seu impacte en les vides de les lesbianes ( a pesar de l'homofobia i racisme de molts grups feministes majoritaris en els setenta). Aquest llegat és la causa de les marxes per "L'Orgull" per tots els països en juny. Aquestes marxes, i aquest llegat, estan plens de contradiccions, complexitats, confusió,...
Aquest sexisme es inherent en el llegat de Stonewall. Com indica Marilyn Frye en el seu llibre "les polítiques de la realitat", lo "dra" és una forma de comunicació masculina. Són homes que es posen els atavis de la femenitat i el que troben divertit i entretingut. Amb això no vull dir, per suposat, desacriditar les heroïnes accions de les persones que van participar a la revolta de Stonewall, sino més bé fer una ullada a les noves articulacions i perjudicis del sexisme que han surgit des del moviments de lliberació de gays i lesbianes de finals setanta. Llavors, en els dies ferozment homofòbics i sexistes d'abans de Stonewall i el moviment feminista, els gays podien practicar la misoginia sense cap mala conciència o coneixement real del que estaven fent. Inclós això sona com una excusa per al sexisme. Em sembla increïble ara, després de més de 30 anys de pensament i lluites feministes, els gays encara no es senten reponsables del seu propi sexisme.
La lliberació no és possible negant la importància històrica i material del desitg. Els homes gays en particular, no poden aconseguir la lliberació a través del sexe i l'objetivació mutua. Debem aprendre a veure'ns uns als altres en la nostra humanitat, amb respecte mutuo (comentaris en femení de forma despectiva), carinyosos, compassiu i amor. Aquest està ausent quan solament podem expressar les nostres emocions i desitjos de comunicació a través de sexes. Això no vol dir que estigui en contra del sexe, simpliment significa que vull veure als meus germans en totes les seves capacitats, no com una massa de musculs amb "polla". La habilitat de reconèixer uns als altres amb respecte és una de les coses de que va "L'Orgull gay".