PDA

Ver la versión completa : Transsexualitat/Transgenerisme



nadia
14/10/2005, 10:52
A vegades apareix la pregunta de què és la transsexualitat o què és el transgenerisme o quina és la diferència, etc. Així que intentaré dir alguna cosa al respecte.

Part del problema és que són termes recents associats a qüestions polèmiques sobre les que no hi ha una resposta científica. Llavors, definir els termes implica una certa presa de posició i es fa difícil ser objectiu.

La meva opinió és que són termes que pertanyen a àmbits diferents. La qüestió del sexe em sembla clara. Hi ha dos sexes diferenciats. Aquesta és una característica binària de la nostra espècie animal. Seguim a nivell biològic: el sexe resideix principalment en l'aparell reproductiu però hi ha més coses i aquí comencen els problemes. Corresponent a la divisió segons la funció reproductiva hi ha una diferent dotació hormonal que porta associada diferències corporals i diferències cerebrals. No estic segura del que es pot dir amb rigor d'aquest últim punt però puc acceptar que hi ha trets diferents en el cervells masculí i femení.

Després tenim el gènere. Jo crec que el gènere és la construcció cultural que es fa sobre el sexe. És a dir, per exemple, la menstruació és una característica del sexe femení mentres maquillar-se ho és del gènere femení. Les dones menstruen en totes les cultures i els homes no, mentres que la qüestió del maquillatge varia d'una cultura a una altra. Un fet bastant constant (si bé no universal) és l'obligació social de que tots els individus tinguin sexe i gènere alineats. El rebuig a l'homosexualitat es pot veure sota aquesta perspectiva: el gènere masculí ha de realitzar la seva sexualitat amb membres del femení. Clar, és evident que a nivell biològic la funció reproductiva funciona així, però estem parlant de la construcció cultural i la sexualitat n'és part ja que és molt més que la funció biològica.

La transsexualitat, a nivell fenomenòlogic, és el desajust entre el sexe reproductiu i les seves característiques corporals associades per un costat i el sexe mental i la percepció que el subjecte té de si mateix per una altra. Una possible explicació és que aquest sexe mental té una forta base biològica i que la persona transsexual té simplement aquest desajust degut a algun problema de flux hormonal en l'etapa fetal. Llavors, la persona transsexual voldrà ajustar el sexe corporal al sexe mental (hormonació, cirurgia,...) Paradoxalment, aquesta persona voldrà alinear el seu sexe adoptant els trets culturals de gènere i presentar una imatge consistent mentres socialment serà rebutjada perquè durant aquest procés que pot durar dècades ofereix una imatge inconsistent. Hi ha una sèrie de problemes associats a la transsexualitat que es redueixen bàsicament a la imposibilitat de fer un canvi real. Si hi hagués una operació que de forma fàcil donés el canvi de sexe de manera perfecta, la transsexualitat deixaria de tenir cap relació amb el mon GLB. Bé, de fet ja no la té gaire directa perquè no és una qüestió d'orientació sexual tot i que a nivell de discriminació la gent ho barregi tot.

El transgenerisme, crec que no té res a veure amb la biologia. Consisteix en oposar-se a l'alineació forçosa entre sexe i gènere. És a dir, que un home en el sentit biològic del terme pot viure amb les característiques culturals de les dones. Vist així, el transgenerisme es oposat a la visió de molts transsexuals que es sotmeten al requisit cultural de tenir l'aspecte i estil de vida corresponents al sexe mental. Dins del transgenerisme, una persona pot combinar elements dels dos gèneres simultàniament, alternar en el temps aquests dos aspectes, etc. El transgenerisme sorgeix de la crítica dels rols de gènere i proposa la construcció del gènere per l'individu a partir de la seva realitat mental. A diferència de la transsexualitat no es requereix cap base biològica per a l'elecció del gènere.

A nivell més pràctic, els transgèneres vindrien a ser transsexuals que no segueixen el procés de reassignació. O els transsexuals serien transgèneres que segueixen aquest procés. Aquest és un tema de discusió entre els propis transsexuals, sobretot en el que fa referència a la cirurgia genital.

I, quina és la meva opinió? doncs que estic d'acord amb qualsevol que no pretengui imposar la seva forma d'actuació als altres.

I, què soc jo? doncs jo que sé... quan estic amb transsexuals dic que soc transgènere. Quan estic amb altra gent dic que soc transsexual. Com al final els termes no tenen definicions massa precises utilitzo el que em sembla que transmet més informació, i això depen del context on estigui.

rafel
14/10/2005, 12:18
La separació tan neta que es fa entre orientació sexual i identitat de gènere a mi em trontolla una mica:

La societat marca clarament que ser de gènere masculí implica tenir una apetència sexual per les dones i un comportament sexual en sintonia, punt que els gais clarament incomplim. Llavors, podríem dir que els gais tenim "disfòria de gènere" pel que fa a l'orientació del nostre desig. O sigui que, pel que fa al nostre desig, seríem "transsexuals", mentre que pel que fa a la nostra aparença física, no ho seríem, ja que en aquest aspecte ens ajustem perfectament al model masculí (i les lesbianes al femení). Per últim, pel que fa al comportament, molts gais i bisexuals estaríem en un mig-mig (pel general, els gais, sobretot els gais "socialitzats" i fora de l'armari, no ens comportem com la societat marca que han de ser els "mascles", però tampoc ho fem ben bé com les "femelles").

Altra cosa és que, a pesar de la "disfòria" en el desig sexual, gais, lesbianes i bisexuals reclamem que se'ns accepti socialment com a membres del gènere que es correspon amb els nostres genitals i vestimenta (encara que tinguem l'orientació del desig sexual socialment atribuïda a l'altre gènere).

La distinció homo-hetero-bisexual-travesti-transex-transgender-transformistes sempre serà conflictiva ja que les parets que separen aquests conceptes són molt fines...

Què en penseu?

Nàdia, segons tu, les vàncares Maria i Mayte, què som?
Perquè les vancara som alguna cosa més que transformistes... som vàncares no només quan actuem sobre un escenari: de vegades estem parlant tot el dia de les vancares i jo i M.A. juguem conscientment a tenir una doble personalitat i molt sovint ens anomenem l'un a l'altre "Maria" i "Mayte" o senzillament "vancara". Gairebé sempre quan ens saludem jo i M.A. ens diem "hola vancara".

A més, recordo la primera vegada que vaig fer de vancara com estar creuant una "frontera invisible"... de la mateixa manera que la primera vegada que vaig fer un petó a un noi o la primera vegada que vaig ser conscient dels meus desitjos també era conscient de franquejar una "frontera invisible"

Llavors: les vancares som transformistes o transgèneres?

Un grup de gais que usa freqüentment el gènere femení en el seu llenguatge... és en certa manera transgènere?

Si un noi gai o bisexual que va per l'ambient accepta de grat que els altres l'anomenin en femení (típica salutació entre nois en determinats ambients: hola petarda! hola guapa! hola perra!) ... és transgènere? Jo recordo èpoques de la meva vida d'estar en grups d'amics (tots nois) en què tots teníem un mote i no precisament en masculí...

Nàdia il·lustra'ns amb la teva saviesa. Concretament, m'intriga com classificaries a les Vàncares.

José Benito
14/10/2005, 15:53
Pero tu Nadia, independientemente del entorno en que te muevas para ti misma ¿Qué es lo que el instinto te dice qué eres?. ¿O quieres ser?. Porque si no, creo no sé, es muy difícil identificarse con algún grupo y esto tiene que ser muy duro, digo yo. No sé.

rafel
14/10/2005, 16:13
Pero tu Nadia, independientemente del entorno en que te muevas para ti misma ¿Qué es lo que el instinto te dice qué eres?. ¿O quieres ser?. Porque si no, creo no sé, es muy difícil identificarse con algún grupo y esto tiene que ser muy duro, digo yo. No sé.

Benito, yo creo de entrada que nadie es nada independientemente del entorno. Somos animales sociales y nuestra identidad se afirma en dialéctica con el entorno. "Yo soy yo y mis circunstancias" como decía Ortega o el "Dasein" ("ser-ahí" o "estar-en-el-mundo") de Heidegger.

Luego, con alguien transexual o transgénero la cosa se complica, porque parte de la sociedad no te admite como tú te quieres definir a ti mismo.

En el fondo, para ser hombre o mujer no basta con estar convencido de ello... las categorías de género son categorías sociales que llevan implícito un reconocimiento de los demás... yo puedo decir que soy "muy hombre" y verme como tal... pero a lo mejor si tengo pluma, me acuesto con otros hombres y encima actúo de váncara entonces seguramente mucha gente discutirá esa afirmación de que soy "muy hombre"...

nadia
15/10/2005, 13:05
La separació tan neta que es fa entre orientació sexual i identitat de gènere a mi em trontolla una mica.
Sí, a mi també. Què és el que passa? el problema és que a les trangènere se'ns ha tractat sempre de maricons i hi ha hagut a partir d'aquir una actitud per part nostra per senyalar la diferència respecte de l'homosexualitat. Des d'un punt de vista més polític també hi ha hagut conflictes entre els nostres col·lectius. L'opinió de bona part del col·lectiu transsexual és que el moviment gai ha assumit la causa transsexual qua li ha interessat per després desentendre's de les seves reivindicacions. Bé, com jo no estic ficada en l'activisme, no vull entrar en aquest tema. També hi una qüestió de desconeixement de la realitat transsexual per part dels gais. El cas és que hi ha hagut una afirmació un tant dogmàtica per par nostra en senyalar que la transsexualitat no és una qüestió d'orientació sexual.

Dit això. A mi em sembla que orientació sexual i identitat de gènere són coses diferents però estan relacionades. Com tu dius, molts gais manifesteu elements d'idiosincràsia femenina. Jo ja indicava que la filosofia del transgenerisme precisament és normalitzar aquestes actituds. És a dir si un gai li agrada vestir-se de dona ocasionalment doncs que ho faci sense cap complexe o sense haber de buscar l'excusa del número musical o el que sigui. Jo tinc una sensació no gaire positiva davant la forma com apareix el transvestisme en els mitjans de comunicació, el món de la faràndula o el propi ambient.

Una cosa més sobre l'orientació sexual. El transvestisme "en la intimitat", que podriem dir que constitueix la banda baixa del transgenerisme, és enormement comú i en la gran majoria es tracta d'homes hetero. Així que és difícil treure una conclusió...

I, aquest no és el lloc per explicar-ho, però algun gai del nostre col·lectiu m'ha explicat tenir una actitud freda cap a mi perquè jo representava el que ell no s'atrevia a fer en públic.

nadia
15/10/2005, 13:13
Nàdia il·lustra'ns amb la teva saviesa. Concretament, m'intriga com classificaries a les Vàncares.
Jo crearia una nova categoria dedicada a les Vàncares que és la de trashgènere. Crec que encaixa bastant amb la visió postmoderna de les qüestions de gènere. Només que no es tracta de deconstruir el gènere sinó simplement destruir-lo d'una vegada per totes