Tweet
Marc Serena presenta a Santander el seu llibre 'Això no és africà! Del Caire a Ciutat del Cap a
través dels amors prohibits'.
El periodista i escriptor Marc Serena (Manresa, 1983) és procliu a l'aventura i les seves fronteres són tan
lluny com sigui capaç d'arribar amb la seva motxilla. Amb aquest esperit, es va embarcar en un viatge pel
continent negre que li va portar per una vintena de països per recollir el testimoni dels perseguits per la
seva condició i identitat sexual, les víctimes d'un problema que no té altaveu. Així, va donar vida al llibre
'Això no és africà! Del Caire a Ciutat del Cap a través dels amors prohibits', un treball que ha presentat
aquest dimecres en LaLlibreria del Port de Santander.
Venia d'una 'bogeria' que va cometre als 25 anys, amb la que va intentar retratar a la seva generació per
entendre com eren els joves de la seva edat en diferents parts del món. “Vaig reunir els diners per
comprar-me un cotxe però, en comptes de fer-ho, em vaig ser a donar la volta al món i conèixer 25
persones de 25 anys de 25 països diferents”, explica al telèfon. El resultat va ser un llibre que aquí ha
passat desapercebut però que ha tingut un gran èxit a Àsia, amb presentacions en algunes de les ciutats
més importants.
“En aquell moment era més innocent i tot em sorprenia. Després d'aquell viatge, em vaig plantejar quina
injustícia de totes les que havia vist em semblava més dura i inacceptable i, al seu torn, menys coneguda.
Al primer llibre vaig trobar a l'Índia, un país en el qual diuen que tot és possible, que l'homosexualitat
estava prohibida per llei. Em va sorprendre moltíssim i va ser un xoc parlar amb una persona que em
va explicar com això era la pitjor condemna”, explica a "eldiario.es Cantàbria".
Amb un mapa del món davant, es va adonar que hi havia uns 80 països on l'homosexualitat estava
perseguida per llei, amb penes de presó o condemnes a mort. Volia llegir i saber-ne més i l'Àfrica va ser la
seva destinació per endinsar-se en aquesta causa. Va començar fa quatre anys i en aquest temps ha
canviat tot molt. Tanmateix, el que continua passant és que, per increïble que pugui semblar, les persones
més perseguides a l'Àfrica ho són per la seva orientació sexual o per la seva identitat de gènere.
“És tremend que per la teva manera d'estimar puguis patir aquesta persecució, però això és així. Serveix
també per conèixer la situació que es viu al continent, perquè també es parla de la família, de l'economia,
del passat colonial i de moltes altres coses que s'acaben entrellaçant. Som aquí al costat, és el segon
continent amb més població del món, però per desgràcia no tenim periodistes sobre el terreny i hi ha poc
interès pel que succeeixi allà”, lamenta Serena.
A Nigèria, per exemple, persegueixen una parella que es fa un petó pel carrer o un activista que dóna la
cara i parla amb certa normalitat sobre el tema. La seva obsessió és transmetre que aquest “no és un
problema de gais i lesbianes”, sinó una vulneració dels drets humans, de repressió, de defensa de les minories.
De tota manera, i malgrat el cruel d'alguns casos, el llibre no és dramàtic ni trist. “Al final, estem parlant de
sexe i sexualitat, alguna cosa més que interessant. És un elogi a la diversitat sexual de l'Àfrica, que és un
continent ric a moltes coses i també en això”, diu.
Qüestió de classe
Les històries que sorprenen més són aquestes, precisament, les que donen una esperança al col·lectiu. A
Costa d'Ivori, per exemple, recull una crònica d'un casament. “És cert, és il·legal, però és un casament.
Allà hi ha els amics, encara que sigui una celebració molt humil. És un compromís entre dos nois molt
pobres i que té per banquet unes crispetes”.
També hi ha illes de llibertat. A Abidjan, la ciutat més poblada de Costa d'Ivori, hi ha una comunitat cada
vegada més forta que s'uneix per la seva orientació sexual i identitat de gènere perquè es dóna suport,
es fan companyia, i han estat excloses dels seus cercles familiars. Aquí està naixent un dialecte, una llengua
pròpia. Han aconseguit dir moltes coses de la seva intimitat i de la seva vida sexual amb unes paraules que
la resta no entén. És una llengua inventada que serveix per defensar-se, per buscar un refugi.
I en aquest ampli mirall del continent africà també molta prostitució. “El normal, si un busca feina i no
l'hi donen, si la teva família t'expulsa i no et paga els estudis, si no pots trobar un pis on viure, si la
societat t'arracona per ser gai o lesbiana. El treball sexual és l'última solució que els queda a moltes
persones per sobreviure”, relata.
A més, apareixen els diners com a factor determinant: “Si tu ets ric o tens una bona posició, pots ser
qui vulguis a l'Àfrica, sempre que el visquis en silenci i amb discreció”. Com en molts altres llocs, el que
reflecteix el llibre de Marc Serena és que, al final, també acaba sent una qüestió de classe. Hi ha persones
a presó per ser homosexual, però són les més pobres, els que no tenen recursos.
Amb informacions de - "Eldiario.es"
través dels amors prohibits'.
El periodista i escriptor Marc Serena (Manresa, 1983) és procliu a l'aventura i les seves fronteres són tan
lluny com sigui capaç d'arribar amb la seva motxilla. Amb aquest esperit, es va embarcar en un viatge pel
continent negre que li va portar per una vintena de països per recollir el testimoni dels perseguits per la
seva condició i identitat sexual, les víctimes d'un problema que no té altaveu. Així, va donar vida al llibre
'Això no és africà! Del Caire a Ciutat del Cap a través dels amors prohibits', un treball que ha presentat
aquest dimecres en LaLlibreria del Port de Santander.
Venia d'una 'bogeria' que va cometre als 25 anys, amb la que va intentar retratar a la seva generació per
entendre com eren els joves de la seva edat en diferents parts del món. “Vaig reunir els diners per
comprar-me un cotxe però, en comptes de fer-ho, em vaig ser a donar la volta al món i conèixer 25
persones de 25 anys de 25 països diferents”, explica al telèfon. El resultat va ser un llibre que aquí ha
passat desapercebut però que ha tingut un gran èxit a Àsia, amb presentacions en algunes de les ciutats
més importants.
“En aquell moment era més innocent i tot em sorprenia. Després d'aquell viatge, em vaig plantejar quina
injustícia de totes les que havia vist em semblava més dura i inacceptable i, al seu torn, menys coneguda.
Al primer llibre vaig trobar a l'Índia, un país en el qual diuen que tot és possible, que l'homosexualitat
estava prohibida per llei. Em va sorprendre moltíssim i va ser un xoc parlar amb una persona que em
va explicar com això era la pitjor condemna”, explica a "eldiario.es Cantàbria".
Amb un mapa del món davant, es va adonar que hi havia uns 80 països on l'homosexualitat estava
perseguida per llei, amb penes de presó o condemnes a mort. Volia llegir i saber-ne més i l'Àfrica va ser la
seva destinació per endinsar-se en aquesta causa. Va començar fa quatre anys i en aquest temps ha
canviat tot molt. Tanmateix, el que continua passant és que, per increïble que pugui semblar, les persones
més perseguides a l'Àfrica ho són per la seva orientació sexual o per la seva identitat de gènere.
“És tremend que per la teva manera d'estimar puguis patir aquesta persecució, però això és així. Serveix
també per conèixer la situació que es viu al continent, perquè també es parla de la família, de l'economia,
del passat colonial i de moltes altres coses que s'acaben entrellaçant. Som aquí al costat, és el segon
continent amb més població del món, però per desgràcia no tenim periodistes sobre el terreny i hi ha poc
interès pel que succeeixi allà”, lamenta Serena.
A Nigèria, per exemple, persegueixen una parella que es fa un petó pel carrer o un activista que dóna la
cara i parla amb certa normalitat sobre el tema. La seva obsessió és transmetre que aquest “no és un
problema de gais i lesbianes”, sinó una vulneració dels drets humans, de repressió, de defensa de les minories.
De tota manera, i malgrat el cruel d'alguns casos, el llibre no és dramàtic ni trist. “Al final, estem parlant de
sexe i sexualitat, alguna cosa més que interessant. És un elogi a la diversitat sexual de l'Àfrica, que és un
continent ric a moltes coses i també en això”, diu.
Qüestió de classe
Les històries que sorprenen més són aquestes, precisament, les que donen una esperança al col·lectiu. A
Costa d'Ivori, per exemple, recull una crònica d'un casament. “És cert, és il·legal, però és un casament.
Allà hi ha els amics, encara que sigui una celebració molt humil. És un compromís entre dos nois molt
pobres i que té per banquet unes crispetes”.
També hi ha illes de llibertat. A Abidjan, la ciutat més poblada de Costa d'Ivori, hi ha una comunitat cada
vegada més forta que s'uneix per la seva orientació sexual i identitat de gènere perquè es dóna suport,
es fan companyia, i han estat excloses dels seus cercles familiars. Aquí està naixent un dialecte, una llengua
pròpia. Han aconseguit dir moltes coses de la seva intimitat i de la seva vida sexual amb unes paraules que
la resta no entén. És una llengua inventada que serveix per defensar-se, per buscar un refugi.
I en aquest ampli mirall del continent africà també molta prostitució. “El normal, si un busca feina i no
l'hi donen, si la teva família t'expulsa i no et paga els estudis, si no pots trobar un pis on viure, si la
societat t'arracona per ser gai o lesbiana. El treball sexual és l'última solució que els queda a moltes
persones per sobreviure”, relata.
A més, apareixen els diners com a factor determinant: “Si tu ets ric o tens una bona posició, pots ser
qui vulguis a l'Àfrica, sempre que el visquis en silenci i amb discreció”. Com en molts altres llocs, el que
reflecteix el llibre de Marc Serena és que, al final, també acaba sent una qüestió de classe. Hi ha persones
a presó per ser homosexual, però són les més pobres, els que no tenen recursos.
Amb informacions de - "Eldiario.es"
