Mujer mayor.jpg

Els símptomes de depressió i ansietat afecten un 30% dels majors de 55 anys del col·lectiu LGTBI, la qual cosa triplica les dades de la població general, i un 39% ha tingut pensaments suïcides, segons un informe que assegura que “tendeixen a tornar a l’armari en arribar al mig segle”.

Així ho reflecteixen les dades de l’informe que aquest dilluns ha publicat la Federación de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales (FELGTB) sobre els majors de 55 anys del col·lectiu, que assegura que només un 24% de les persones que “van ser visibles” entre els 31 i els 50 anys el continuen sent en el seu àmbit laboral i professional en aconseguir la cinquantena, la qual cosa fa que sofreixin “una discriminació múltiple”.

L’informe, elaborat amb 145 entrevistes a aquestes persones, ha estat presentat en la seu del Imserso, organisme que treballa en una estratègia de lluita contra la solitud que afecta els majors i especialment als del col·lectiu LGTBI, ja que un 40% dels quals han superat els 55 anys viu només.

Entre les seves conclusions destaca que el 60% d’aquests majors LGTBI són homes gais (60%), solters en un percentatge sis vegades superior al de la població en general, casats un 50% menys i separats 5 vegades més.
Per a Loren González, coordinador de l’any temàtic “Majors sense armaris: Història, Lluita i Memòria”, la discriminació múltiple que sofreixen “es reflecteix en un menor accés als recursos econòmics i sociosanitaris”.

En aquest sentit, Jenifer Rebolledo, gerent de la Federació ha detallat que el 45% dels entrevistats “no és visible amb el seu metge” i un 67% considera que té majors dificultats com a persona major per ser LGTBI.
“Invisibilitzats al llarg de la seva vida, s’enfronten a nous armaris i a violències”, ha denunciat González, en recordar que a aquests ciutadans ningú els ha acompanyat en l’acceptació de la seva condició sexual.

Un fet que implica que hi hagi molta esquizofrènia i bipolaritat sense tractar perquè “tenim interioritzat que som malalts mentals des que vam néixer per ser homosexuals”, segons explica Pedro, un dels enquestats, activista gai i educador social de 60 anys.

Per part seva, l’escriptora canària Lorenza Machín ha recordat els seus 38 anys de matrimoni amb un home, del qual van néixer dos fills, i que va trencar als 58 sense saber per què no era feliç. Va ser als 60 quan es va creuar en la seva vida una dona, va descobrir que “no havia viscut mai un enamorament” i va sentir “unes papallones en l’estómac com si tingués 20 anys”.

Des de llavors, l’activista ha sumat a la seva lluita “de tota la vida pels drets humans” la defensa dels majors LGTBI, entre els quals reclama la pensió de viduïtat i que les residències contemplin la diversitat sexual.

Una demanda que comparteix Pedro Antonio Beguería, que coordina el grup de majors de COGAM, que ha agraït a la Llei de “matrimoni igualitari” el poder gaudir del pis que va compartir amb el seu marit, mentre recordava la “manca d’educació afectiu sexual amb la qual va créixer i la falta de referents”.

L’informe també ressalta les diferències en els ingressos entre les dones i els homes LGTBI: el 65 d’elles ingressa mensualment entre 601 i 1.500 euros i el 81% d’ells entre els 1.000 i els 1.500.

Font: http://orgull.cat/els-majors-lgtbi-p...Mnpueottz4pM-s