escoles.jpg
Els passadissos del col·legi Singuerln amb els gels hidroalcohòlics preparats.- @CSinguerlin

'Públic' parla amb treballadors i alumnes que han patit assetjament instigat o emparat per centres educatius concertats. Algunes direccions dels centres neguen els fets, mentre que d'altres demanen "perdó" a les víctimes.

El pas de persones LGBTI pel sistema educatiu pot convertir-se en un mal tràngol si es troben amb la xacra de la lesbofòbia, l'homofòbia o la transfòbia. Si és així, la traducció en el dia a dia són casos d'assetjament, vexacions i agressions que necessiten un compromís ferm dels centres per aturar als agressors en sec. El problema arriba quan no troben cap empara institucional o, fins i tot, quan és la institució mateixa la que genera tota aquesta violència. Aquesta situació es pot donar, sobretot, si la línia pedagògica del centre no és clara amb la defensa dels drets de les persones LGTBI o si, directament, és LGTBIfòbica. Públic ha pogut parlar amb algunes persones que s’han trobat desemparades davant del tracte vexatori rebut a escoles concertades religioses.

El portaveu de l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez, lamenta que no s'hagi desenvolupat un protocol de sancions administratives clar per desplegar la llei 11/2014: "En el cas de l'Educació, només hi ha un protocol genèric al web. I dic genèric, perquè parla d'agressions per odi, i hi ha un apartat per a l'LGTBIfòbia". Considera que, tot i que l'assetjament per orientació sexual i identitat de gènere és present a tota l'escolarització, no hi ha prou fiscalització quan s'atorguen concerts a fundacions religioses per protegir els drets de les persones LGBTI: "A la pública hi ha més indicadors. S'estan donant milers d'euros a l'escola concertada sense uns indicadors claríssims perquè aquells diners es tradueixin en objectius concrets. La Generalitat hauria d'actuar abans, en això consisteix la prevenció".

Mobbing per ser lesbiana al col·legi Singerlin

"Vaig assabentar-me que un treballador havia estat passant informes a la direcció del que deia a classe aprofitant que entrava a les classes"

"A principi de curs es van assabentar que jo estava amb una noia, i de sobte els va començar a molestar que parlés de feminisme a les aules... I tot es va començar a complicar", explica la Cristina (nom fals), exdocent del Col·legi Singerlin de Santa Coloma de Gramenet. Aquest curs era el segon que hi treballava, però tot es va començar a torçar només iniciar les classes. La Cristina va decidir dedicar una tutoria a parlar d’homofòbia després que dues noies lesbianes de la seva classe rebessin insults, i va ser llavors quan va decidir explicar als seus alumnes que ella també ho era: "Jo vaig parlar de la meva experiència com a dona lesbiana i dels episodis lesbòfobs que havia patit. I això sembla que va arribar a direcció".

a Cristina va començar-ho a sospitar quan va rebre un mail on se li comunicava des de la direcció que li traurien les tutories: "Deien que anava en contra de l’ideari del centre". I no només això, sinó que també van dir-li que a partir d’aquell moment faria un reforç docent a l’assignatura de religió: "Vaig contestar que potser era millor fer aquest reforç a assignatures troncals on sí que necessitaven ajuda, com ara a català o anglès, però mai em van contestar. Simplement em van enviar un horari on constava que aniria a la classe de religió". Quan la Cristina va consultar-li al professor de religió si efectivament necessitava aquest reforç, ell li va dir que no: "Deia que eren ordres de direcció. Volien que hi anés com a oient, vaja". Els alumnes de 4t de l’ESO del curs de religió es van haver de confinar i la Cristina no va haver d’anar-hi mai: "Per sort".

A partir d’aquest moment, la Cristina va viure una escalada d'hostilitat envers ella: intervencions de l’equip directiu als alumnes per valorar si "discriminava els homes" o "només atenia les noies", l’allunyament de la resta de docents i, fins i tot, l’espionatge de la seva feina. "Vaig assabentar-me que un treballador havia estat passant informes a la direcció del que deia a classe aprofitant que entrava a les classes. M’ho va dir ell mateix. Érem amics, però tothom estava cagat de por". Va parlar amb una altra treballadora del centre qui li va reconèixer que veia "assetjament laboral", però alhora li va recomanar que no parlés obertament de la seva sexualitat: "I una companya també em va reconèixer que a la direcció sabien que jo era lesbiana".

La voluntat del centre de fer que la Cristina marxés era òbvia, fins al punt que van penjar la seva plaça a la borsa educativa, tot i que encara hi treballava. Finalment, la docent es va agafar una baixa per ansietat, durant la qual la direcció no va parar de comunicar-s’hi per whatsapp, per trucades i per mail. El 6 de novembre va rebre el burofax amb la carta d’acomiadament disciplinari en la qual, per sorpresa de la Cristina, l’escola li retreu que "vingui fomentant comentaris feministes" com ara que els alumnes s’hi refereixin com a "profe" en comptes de "senyo", o que a la classe de 2n d’ESO celebrés una "Binga de paraules" en comptes d’un bingo, a banda de no haver saludat la directora pel passadís o de fer reclames horàries atenent-se al conveni. "El que no diran mai és que m’han fet fora per lesbiana, perquè és molt difícil de demostrar, però els fets diuen una altra cosa".

Font: https://www.publico.es/public/escole...io-sexual.html