Anuncio

Colapsar
No hay anuncio todavía.

Com veig el 28 de juny....

Colapsar
X
 
  • Filtrar
  • Tiempo
  • Mostrar
Limpiar Todo
nuevos mensajes

  • Com veig el 28 de juny....

    Soc un gay al qui l'agrada pensar en si mateix com políticament radical i veritablemente pro-feminista. Aquest és el que resulta de ser més contradictori en la comunitat gay masculina de la formo part. La festa de "L'Orgull Gay" sembla resaltar aquelles contradiccions amb un claritat dolorosa. Observo com la recerca del totpoderós diner sota la forma del capitalisme gay presideix aquesta manifestació. Això està directament connectat amb la supremacia masculina i la política sexual dels gays que envolta i de fet fa funcionar aquest eventes. Els homes ganen i controlen més diners que les lesbianes (en general). El diner és el poder en el capitalisme. Els homes gyas tenen poder. Les lesbianes (i totes les dones) sufereixen el sexisme gay masculi.
    La política sexual dels gays esta centrada sobre el binomi masculi/femini com el resultant dominació/subordinació. Lluny de ser un repte a la institució de la "sexualitat masculina", la política sexual i cultural dels gays reprodueix i participa activament en la subordinació de les dones. A través d'una industria del sexe gay econòmicament poderosa, de la prostitució masculina, i de la veneració i imitació dels homes heteros (masculinitat), estem lluny de res del que debem sentir-nos orgullosos. Les dones a lo millor están físicament ausents de la cultura gay (la meva visió des del moment ), pero estan presents constanment com una idea objectivada, o concepte, contra el qual modelar el que és més graticant i deseable sexualment.
    La cultura gay és un bastió de la masculinitat. Els homes "normals" són considerats el objecte més atractiu i deseable en el mercat sexual.
    Las masculinitat és l'antitesis de la feminitat. Es el que per propia definició manté poder polític, econòmic i social sobre el seu 'Altre', la Dona. Erotitzant la masculinitat, que necessariament significa erotitzar la heterosexualitat, els gays estan fent sexy la subordinació de les dones. Estem convertin a les dones en objectes a través d'una visió miope del seu genere o sexe. Es centrar en la feminitat s'usa com una forma de fer que el seu oposat, la masculinitat, sigui intel·ligència. Les dones són solament el seu genere/sexe, son els objectes sexuals dels home; la visió gay difereix solament en la practica amb els heteros que també veuen a les dones com objectes sexuals.
    La popularitat del "sexe radical" com un camí fins la lliberació ve en part de la recent hegemonia del discurs post-modernista gay en la Universitat. En seu llibre "El Material Gay", Donald Morton aboga per un anàlisis històric-materialista de l'opressió gay i lesbiana. Ve el coneixement que es produeix actualment sobre la teoria gay com part d'una tendència general que es sepra l'esfera econòmica de la cultural i estableix el llenguatge i el desig en el lloc dels models de producció. Aquesta separació de la dialèstica entre la divisió econòmica del treball i la divisió social en classes ha tingut un profund impacte en la teoria del desig gay, lesbic, bisexual i heterosexual. La teoria gay actual ve el desig com un fenomen no-causal, no-històric i autònom. Se ha convertit en de moda i de fet en error criticar el desig com un construcció social, política i econòmica. Llavors, se han acabat els anàlisis sobre pràctiques sexuals com el S/M i el consum de pornografia en relació a la lluita per la justicia socioeconòmica.
    Jo per exemple no estic orgullos aquest moment.
    Fins que els homes gays, jo inclòs, es separin del seu sexisme treballant activament per a destruir el sistema de clase-genere, fins que podem una vegada més unir-nos y recolçar la lluita feminista. Fins llavors, "L'Orgull gay" no és més que una excusa superficial per ballar, passetjar i fer una festa. Com va dir Marx: "L'alteració d'homes (dones) en massa és necessari, una alteració que solament pot tindre lloc en un moviment pràctic, una revolució; la revolució és necessaria per tant, no solament perque la classe dirigent no pot ser destronada de cap altre forma, sino perque la classe que la destrona, solament en una revolució pot tenir èxit en lliberar-se de tot el fang acumulat i estar preparada per a fundar una nova societat".
    Editado por última vez por ejxg; https://www.amicsgais.org/forums/member/13-ejxg en 11 de June, , 15:41:26.
    Nunca seas el eslogan de nadie,
    porque tu eres poesia.

  • #2
    Q

    Raúl,
    molt queer et veig. No estaries el dissabte a la nit apedregant l'Axel .

    Resumint ens quedaria el següent diagrama d'opressions (notis el meu domini de l'ASCII):

    Home hetero ---> Home gai
    ....|.....\...../.....|
    ....|.......\./.......|
    ....|......./.\.......|
    ....|...../.....\.....|
    ....V....V.......V....V
    Dona hetero ---> Dona lesbiana

    Però, i on em poso jo??

    Comentario


    • #3
      lapsus

      Pues Nadia, muy bien sintetizado, pero parece que a la sociedad se le olvida que hay transgeneros, interesexuales y demás. Todo un problema para el diagarama tan "Chuli" que has hecho para hablar de la dominación masculina.

      Comentario


      • #4
        Bé, jo estic en general d'acord, però matitzaria molt aquest diagrama d'opressions.

        Hi ha dones hetero que estan oprimides per altres dones hetero (la típica dona moderna o liberal que ha de patir la censura i marginació per part de les dones "respectables"). Conec noies hetero que van més amb gais que amb altres noies hetero per no patir la censura de què són uns "putons" o unes "promísques" per part de les seves pròpies "amigues".

        Per no parlar de la coerció que exerceixen les mares sobre les filles...

        Idem. amb els homes.

        I sobre els homes gais... no dic que no hi hagi molts homes gais que oprimeixin a dones... però hi ha moltes dones homòfobes que oprimeixen a homes gais, tipus Anne Bottle.

        A més, oblidem l'autorepressió, que és molt important en tothom, i aquí no es lliura ningú.

        A més... on col·loquem els i les bisexuals en aquest diagrama d'opressions?

        De totes maneres no m'agrada el dicurs anti-homes que pressuposa que per tenir el cromosoma XY hem de ser uns prehistòrics masclistes que no entenem les dones i les oprimim.

        Comentario


        • #5
          Atac Directe??

          No entenc aquest atac directe a la MANI DEL PROPER 28 de Juny"!!!

          No se si es perque t'ha sortit en aquest moment Raúl, o bé perque has escollit el moment ideal per fer mal. De totes maneres jo si em sento orgullós de ser GAI.

          Tots sabem la problemàtica de Gènere que existeix actualment, està bé fer-ne visibilitat, però tb està bé celebrar tot lo que hem conseguit, perquè no només hem de ser màrtirs de l'activisme.

          El que em fa feliç és saber que la meva lluita diària té uns resultats, i aquests compartir-los amb els meus companys de lluita, commemorar totes aquelles persones que han mort per poguer defensar el que avui tenim.

          Em sembla d'un cinisme aberrant criticar una festa que per molts significa un reconeixement de lluita.

          JO CELEBRO EL DIA DE L'ALLIBERAMENT GAI, però també em sento orgullós, i no per fardar o sentir-me superior, sinó per el gran esforç i el privilegi que m'ha donat qui sap què a veure els problemes de gènere que existeixen, perquè potser si hagués nascut amb una identitat heterosexual, tindria els ulls tapats per l'heteronorma, però amb els ulls destapats puc intentar lluitar per tots i totes les identitats:

          lesbiana, bisexual, intersexual, heterosexual, transsexual, trysexual, homosexual, gai, plurisexual, asexual, transsexual gai, transsexual lesbiana, etc...

          Cal que anem nombrant totes les identitats? N'HI HA MOLTES I MOLT DIVERSES. Només cal que siguem HUMANS i PERSONES!

          PUS PUS IDENTITATS!

          Comentario


          • #6
            Jo estic d'acord amb tu, Rafel. El concepte d'opressió és una mica limitat. Sembla implicar un comportament actiu per part d'una gent per a putejar a una altra gent innocent. En general les coses són més complicades, perquè tots som part de l'estructura i no tenim tant marge de maniobra. A més, la discriminació sexual es barreja amb la discriminació econòmica, racial, etc.

            Comentario


            • #7
              Barcelona - 28 juny

              Uf! per parlar del 28 juny, comencem a parlar del masclisme a univers homo, de la peseta rosa, etc...

              Jo personalment quan penso en el 28 juny sempre penso en Barcelona, que més rara rAra que un gos verd. ¿Per qué la majoria de manifestacions no han reunit més de 400 persones aquestS anys? (no parlo de tots el últims anys, ni tampoc parlo de les festes).

              Que no tenim nosaltres que no tenen París, Madrid, Berlín, etc...?

              No crec que sigui només una qüestió entre associacions de desacords irreconciliables... ja que la majoria de ciutadans no conèixen coses com que va haber un any dos organitzacions independents que organitzaben el mateix en dies diferents... etc... O com que el lema d'un any era l'abolició del matrimoni (en general) etc...

              Per altre a banda, el poc ressó mediatic del dia... recordo a la vanguardia, al costat de les esqueles, un foto petita amb quatre linees... decepcionant!


              Bé, aquest any segur que s'unirà moltes persones a la manifestació, ja que la gent està calenta. Les manifestacions de aquest dies de la dreta i tal ajudaran molt. O potser no vindran per por a agressions homófobes, que segurament ja estan preparant...

              ---

              Sobre l'orgull: vaig pensar com molts al principi de sortir de l'armari que alguna cosa no encaixaba en la paraula 'orgull gai'.

              La meva explicació es que aquesta denominació es originaria a un país EEUU que el 50% dels gais els tiran fora de casa seva quan ho diuen a casa, així que podem entendre que pot experimentar els gais d'allà, després de caminar durants uns anys el camí de l'autoestima baixa i trobar els amics de Dorocy!

              Per altre banda, permet a les persones que mai han reflexionat sobre els que significa per nosaltres sortir de l'armari i tal, arribar a la mateixa conclusió que nosaltres, es a dir, que no cal estar orgullós de ser pelroig o els ulls clars... I permet a les persones ampliament homófobes, fastidiarles una miqueta... (també pot portar a la confusió entre les persones que estan entre les dues anteriors, donan a entendre a pensar que ens pensem millors que els altres...)

              Però ara Orgull Gai, es per a mi, el orgull de pertanyer a un col·lectiu que treballa per un món millor i per tercers. Persones que han possat el seu granet, o han pagat amb moltes hores del seu temps per treballar per una bona causa.

              I jo em sento orgullós, ho dic sincerament, de estar a un país que han sigut el primer de molts, en el futur seràn més, de extendre drets! A mi a la manifestació del dia 28, en resposta dels atacs homófobs que rebrem em donan ganes de cridar:

              LLIBERTAT! LLIBERTAT!

              Comentario

              Trabajando...
              X