Un amic s'el pot estimar amb tante falera que sols et queda l'expressió amic amat.
Estimar amb un amic es donar-ho tot pel tot. No esperar res a cambi. Res que ningú pugui dir res de tu i menys d'ell.
Estimar es donar-s'ha, es no esperar res de de res. Estimar amb un amic es dir-l'hi sense cap tipus de vergonya "t'estimo" i aceptar-l'ho tal i com es.
Que bonic seria si aixós fos beritat. Si a qui creus amic teu, no està train a les espatlles. I aixos es avui com en trobo, traid, insultat, despreciat, per que creia a un amic, en realitat, aquests aprofite cualsevulla questió per clavarme una daga a les espatlles.
Negar qui está al teu costat, que ho comparteig tot, es com negar que una junta d'una entitat es casi invisible. Mai he negat ni el pa , ni la sal a ningú, ans al contari. Sempre he volgut danar-ho tot per qui creia el meu amic.
Hi han amics, que volen protagonisme, d'altres sols esperan cales d'algu, d'altres diense amics sols volen que tu circules al ritme que ells impossen i aprofitar-se al máxim
I jo pregunto, On será la veritable amistad? Perque per mes que fas coses per algu, a l'hora de la veritat et negan i renegan de tu.
Un amic no es un element que es pot utilitça com aquesta persona vol, o en el pitjo del casos, t'ulilitzan per a conquerir quelcom.
Lamentable, molt lamentable, que dins el col-lectiu, les relacions no siguin clares, netes, sinceres i un imnombrable número de coses. Per desgracia d'alguns el apropament amb aquesta persona, passa per el llit. Jo no vull fer aixó. Em nego a vendre'm com una dona publica en una cantonada (noble ofici, per altre banda).
On em deixat l'amor a les persones, l'amistad, i la concordia? En cap lloc. No hi es, en els temps presents. LLastima!
Mireu, o jo no entenc al col-lectiu, o no he profunditçat be en aquest mon del col-lectiu? Alguns diuen que no els aceptem, be esta aquesta queixa, pero, que fas tu per ser aceptat? Que't mou el teu esperit, perque fins i tot les questions culturals et sonen a xines? Que s'ha de fer perque tot brolli, amb aigua clara i transparenta?
N'estic fard, de veure un imperi que s'ha montat als nostres peus, i que, per mes INRI, nosaltres els utilitcem i com vulgar botigues, comprem i venen sense mira el que fem!
Per finalitça, on es la verdadera amistad? Qui em vol mal? Que te he fet amic? Vols o no vols ser el meu amic aman?
N'estic fins a la coronilla. Que nes molt fort el que m'he enterat i no vull remanar la merda perque ella sola es desfara. I en quan sigui menester, trepitjare el cap de 4 que sense veure ni pensar an volgut trepitjarme a gust.
Quedeuvos amb el gust, que jo dunare la última puntada de peu a qui l'he possat la X al demunt. Cony, que, qui me la fa, la paga!
Petons per a tothom, menys a qui tinc ganes de dir-l'hi 4 coses molt ben dites.
Bausells123