Anuncio

Colapsar
No hay anuncio todavía.

Robert Biedron: El polític gai que revoluciona Polònia

Colapsar
X
 
  • Filtrar
  • Tiempo
  • Mostrar
Limpiar Todo
nuevos mensajes

  • Robert Biedron: El polític gai que revoluciona Polònia

    Robert Biedron és el primer alcalde obertament homosexual en un país governat per l'ultraconservador Llei i Justícia. Encara avui sent que no pot ser ell mateix i el seu major desig és viure amb dignitat.

    zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz Robert Biedron.jpg
    Robert Biedron, durant una festa popular a la ciutat polonesa de la qual és alcalde. Aj. Slupsk

    MARÍA TORRENS TILLACK @maria_torrens

    Robert Biedron riu quan li pregunten si alguna vegada va imaginar que acabaria sent el primer parlamentari a Polònia o el primer alcalde del país obertament gai. Va créixer en una zona muntanyenca del país, “una regió molt conservadora, més que la resta de Polònia, així que es pot imaginar quant”, apunta. No somiava amb una carrera política. “Volia viure la meva vida amb dignitat”, repeteix al llarg de la conversa telefònica amb L'ESPAÑOL des de Slupsk, la ciutat a 18 quilòmetres de la costa bàltica en la qual porta el bastó de comandament des de 2014.

    Recorda que a la seva mare li va costar molt digerir la notícia. Es va assabentar per un amic que va cridar a la seva casa quan ell tenia 18 anys per dir-li a la seva progenitora que estava enamorat d'ell i que el seu fill era homosexual. Ella no va voler creure-li. Però aquell noi va tornar a cridar i ella va acabar preguntant-li: “Ets això?”. “Ni tan sols es va atrevir a pronunciar la paraula, a dir homosexual”, recorda sense un àpex de rancor. Només l'ha vist plorar tant en dues ocasions: aquell dia i quan el pare de Biedron va morir fa dos anys. El seu fill entén la reacció de llavors, sap que va ser una notícia difícil de digerir en un lloc on l'homosexualitat era un complet tabú. Corrien els anys 90.

    Biedron era l'únic homosexual -que se sabés- del seu poble… Aquells lligams en les quals no podia mostrar-se com era, li van impulsar a lluitar pels drets de lesbianes, homosexuals, transexuales i bisexuales, a més de defensar els drets humans en general, com a consultor de diverses organitzacions.

    “Vaig començar a lluitar pels drets humans, però tampoc estava canviant massa coses. Necessitava fer-me polític per canviar-ho”, compte. Graduat en Ciències Polítiques i Socials, el seu salt a la vida pública com a activista primer i després com a polític -va aconseguir un escó en 2011- no va ser fàcil. “Al principi fins i tot des del col·lectiu LGBT em deien que era un tema privat, que no feia falta mostrar-ho. No fa tant d'això”, lamenta. “Vaig haver de persuadir-los”.

    En Slupsk els votants li han permès complir el seu somni. “La societat [polonesa] ha canviat, però els polítics segueixen vivint en l'Edat Mitjana”, opina. Segueix havent d'escoltar retrets homófobos d'altres polítics, fins i tot li han arribat a pegar a ell i la seva parella diverses vegades. “Encara a dia d'avui no puc fer moltes coses (...). Una vegada que vaig manar reparar una carretera, van dir que ho feia perquè el meu amant pogués venir a veure'm”, rememora.

    A la ciutat de la qual és alcalde és ben diferent. Allí fins a sembla un confessor laic d'alguns dels seus aproximadament 96.000 habitants. Quan treu el seu sofà vermell al carrer per parlar de tu a tu amb qui ho desitgi, la gent es pot posar a la cua per explicar-li “tot tipus de problemes que es pugui imaginar: per a la gent parlar amb un alcalde és gairebé com parlar amb un capellà”. La gent li explica els seus problemes familiars, d'amor, de l'escola…

    “La societat polonesa i la de tota aquesta zona es diuen 'no participatives'. Havia de trobar formes innovadores” per canviar això, justifica la idea del sofà. “Quan estava al Parlament, no teníem ni idea del que era la vida real”, sosté.

    El que més li preocupa resoldre a la seva ciutat és el deute de 283 milions de zlotys (73,8 milions d'euros) que tenia el municipi quan ell va prendre les regnes. Ara ja ha aconseguit reduir-la a 250 milions (65,2 en euros) i no té dèficit, presumeix. “Haig de ser molt acurat amb els diners. He aconseguit estabilitzar (el problema financer). Estic orgullós d'això”.

    La seva prioritat per portar les finances de Slupsk a bon port és fer-ho amb un “desenvolupament sostenible, sense deixar a ningú enrere”. Per això està “invertint molt en habitatges socials”, però reconeix que amb les arques municipals en tan mal estat és un “procés molt difícil”.

    “Si té amics que busquin un treball, seran benvinguts aquí”, diu mitjà de broma mitjà de debò. Assegura que n'hi ha prou amb parlar anglès i destaca la presència d'empreses de tecnologia en el seu municipi. Una d'elles, per exemple, ara mateix busca 80 treballadors. Però “en tota Polònia fan falta 3 milions de treballadors, si la nostra economia vol créixer en aquesta adreça”, perquè els professionals polonesos han emigrat a països com Regne Unit o Espanya. “No els tenim, encara que alguns estan tornant”, assenyala.

    Aquesta política aperturista al treballador estranger no és habitual en l'actual Polònia, on el partit euroescéptico i ultraconservador Llei i Justícia -que va arribar al poder fa un any- no vol ni sentir parlar dels immigrants o refugiats, encara que l'afluència de demandants d'asil ni tan sols ha arribat a aquest país veí d'Alemanya, per una situació geogràfica que ho deixava fora de la denominada “ruta dels Balcans”.

    La seva primera ministra, Beata Szydlo, va dir al març passat, després dels atemptats a Brussel·les: “Dic molt clarament que no veig cap possibilitat en aquest moment que vinguin immigrants a Polònia”. Però no fa mancada remuntar-se tan lluny. Aquesta mateixa setmana la mandatària ha declarat: "Volem per a l'Exèrcit polonès material produït a Polònia per treballadors polonesos", després de cancel·lar un contracte pel qual Varsòvia anava a comprar a Airbus 50 helicòpters, explica Efe.

    Biedron, que des de 2016 és membre del Grup Assessor de Gènere, Desplaçament Forçat i Protecció de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als refugiats, assegura: “La meva és una de les poques ciutats a Polònia que està oberta a l'arribada de refugiats. No només per solidaritat, sinó també per una qüestió econòmica: els necessitem. Però a causa del Govern, no acollim a cap refugiat”.

    Amb la seva vida d'alcalde, aquest activista reciclat com a polític es troba en la seva salsa lluitant pels drets humans a la seva manera i a petita -o no tan petita- escala. Biedron no pretén tornar a donar el salt a la política nacional, encara que alguns ja li estiguin demanant que es present a les presidencials de 2020. No li interessa “per res” i reitera: “Només vull viure la meva vida amb dignitat”.

    La seva mare ja fa temps que va assumir que el seu fill és homosexual han pogut recompondre la seva relació. Fins i tot ella ha hagut de sofrir amenaces de gent que menysprea al seu fill per la seva condició sexual. “Ara plora de l'orgullosa que està de mi. Sóc molt afortunat per tenir a una família que em recolza”.

    Font: elespanol.com

    zzzzzzzzzzzz Robert Biedron.jpg





Trabajando...
X