Tweet
VITUPERI
Avui no he menjat all ni ceba,
perquè no em beses princesa?
Ho faràs quan em caiguin a trossos
les dents i tots els ossos?
Tant que t’estimo donzella,
perquè no em fas la més bella?
Això preguntava al mirall
mentre em passava el raspall,
de sobte mon pare va entrar
i després de mirar i remirar
ve i cap a mi, s’acosta
i, m’exigeix una resposta:
- És que t’has invertit ara
en una truja efeminada?
Escomets a la moral.
No estàs bé del cap sagal.
Et manca una cargolada,
De collons, la pallassada ! -
A cua d’ull mirant avall
i, no volent fer cap estrall
vaig veure com rodolava
una llàgrima, mentre plorava
que em retornava el mirall.
Tot seguit vaig rebatre amb detall:
Tant cecs els teus ulls s’han tornat
que et fan creure que sóc un albat?
Mira’m bé d’una vegada
l’interior, no la posada
que cada cop és més pesat
defensar ma sexualitat.
Sé que mai no m’entendràs
si quan t’ho explico no em fas cas.
Sóc home però penso com dona.
Ho sents bé? Tal i com sona !
visc immers en un fracàs
tant, que em sento un escarràs.
Quan m’endinso al meu rol
noto que em creix el consol,
la ment s’endolceix, s’obre
i, mai res femení em sobra,
tant, que sento més passió
per la meva transició
Però mai has volgut escoltar
la meva por i el malestar
que, he suportat amb dolor
quant parlava de l’error
de viure en un altre estat
que sempre m’ha disgustat
I per acabar aquesta història
del que per a tu és Disfòria,
et diré de molt bon grat
que el Trastorn d’Identitat
mai ha estat una cabòria
i, ha marcat ma trajectòria.
no viuré més d’amagat
fent comèdia i afectat
i, si bé el meu tuf t’aparta
sàpigues que em diré Marta
que sempre m’ha agradat
aquest nom tant apreciat.
Pare, no dius res? ja no em sent.
Se n’ha anat iradament.
No és que a mi no m’importi,
però, no entenc que ell no suporti
el meu just raonament.
El reprendré un altre moment.
Avui no he menjat all ni ceba,
perquè no em beses princesa?
Ho faràs quan em caiguin a trossos
les dents i tots els ossos?
Tant que t’estimo donzella
Perquè no em fas la més bella?
Marta Salvans i Solé
Avui no he menjat all ni ceba,
perquè no em beses princesa?
Ho faràs quan em caiguin a trossos
les dents i tots els ossos?
Tant que t’estimo donzella,
perquè no em fas la més bella?
Això preguntava al mirall
mentre em passava el raspall,
de sobte mon pare va entrar
i després de mirar i remirar
ve i cap a mi, s’acosta
i, m’exigeix una resposta:
- És que t’has invertit ara
en una truja efeminada?
Escomets a la moral.
No estàs bé del cap sagal.
Et manca una cargolada,
De collons, la pallassada ! -
A cua d’ull mirant avall
i, no volent fer cap estrall
vaig veure com rodolava
una llàgrima, mentre plorava
que em retornava el mirall.
Tot seguit vaig rebatre amb detall:
Tant cecs els teus ulls s’han tornat
que et fan creure que sóc un albat?
Mira’m bé d’una vegada
l’interior, no la posada
que cada cop és més pesat
defensar ma sexualitat.
Sé que mai no m’entendràs
si quan t’ho explico no em fas cas.
Sóc home però penso com dona.
Ho sents bé? Tal i com sona !
visc immers en un fracàs
tant, que em sento un escarràs.
Quan m’endinso al meu rol
noto que em creix el consol,
la ment s’endolceix, s’obre
i, mai res femení em sobra,
tant, que sento més passió
per la meva transició
Però mai has volgut escoltar
la meva por i el malestar
que, he suportat amb dolor
quant parlava de l’error
de viure en un altre estat
que sempre m’ha disgustat
I per acabar aquesta història
del que per a tu és Disfòria,
et diré de molt bon grat
que el Trastorn d’Identitat
mai ha estat una cabòria
i, ha marcat ma trajectòria.
no viuré més d’amagat
fent comèdia i afectat
i, si bé el meu tuf t’aparta
sàpigues que em diré Marta
que sempre m’ha agradat
aquest nom tant apreciat.
Pare, no dius res? ja no em sent.
Se n’ha anat iradament.
No és que a mi no m’importi,
però, no entenc que ell no suporti
el meu just raonament.
El reprendré un altre moment.
Avui no he menjat all ni ceba,
perquè no em beses princesa?
Ho faràs quan em caiguin a trossos
les dents i tots els ossos?
Tant que t’estimo donzella
Perquè no em fas la més bella?
Marta Salvans i Solé
