que Cadis era la província de l'Estat Espanyol on més denúncies de tipus
homofòbic es produïen.
La diferència a més és clara:115 casos, davant els 63 de Sevilla, els 29 de
Barcelona o els 20 de València. És a dir, el resum de 2014 donat a conèixer pel
ministre Jorge Fernández Díaz posa a la província en la davantera en nombre
d'agressions, robatoris, abusos, persecució i amenaces contra homosexuals.
En un primer moment, la dada pot portar a pensar que a la província es donin més casos, que
aquest tipus de delicte contra la identitat sexual d'una persona és més habitual. Però, des de la
Policia i el col·lectiu Colegas desmenteixen tal extrem. No es tracta que a Cadis hi hagi més
persones que vegin en la condició sexual un motiu d'odi o hi hagi a la província més homofòbics
sinó que es denuncia més i el tipus de delicte s'especifica de tal manera a l'informe policial.
És a dir, no s'entén com una agressió comuna sinó que, quan hi ha dades i proves concretes,
s'aclareix que es tracta d'un delicte d'aquesta índole perquè quedi així constància. Cal tenir en
compte que aquesta classe d'agressió té la seva pròpia tipificació en el Codi Penal igual com
les faltes contra la llibertat religiosa o les actituds racistes.
Com indiquen des de la pròpia Policia, aquestes xifres -les més altes del país- es poden deure
que les presumptes víctimes s'atreveixen més a la província a denunciar aquests actes homofòbics.
A més, el bon treball en aquest àmbit dels agents que compleixen el protocol instaurat fa que el
nombre de denúncies sigui més gran ja que, segons els testimonis que obtenen dels agredits,
tipifiquen clarament que es tracta d'un delicte d'odi. Així, les denúncies per orientació sexual són
les més repetits per segon any a Cadis, segons les dades aportades en els delictes qualificats d'odi.
Dels 132 denúncies d'aquest tipus, 115 van ser per temes d'orientació sexual, mentre que 12 van
ser per racisme i xenofòbia i 5 en els quals les víctimes van ser persones discapacitades les
agredides.
En l'àmbit nacional, l'any passat es va tancar amb 1.285 delictes d'odi. En aquest estudi es reflecteix
que els que es van produir per raó de l'orientació sexual de la víctima són els més repetits (amb 513
casos), seguits dels delictes racistes (475 casos), aquells dirigits contra els discapacitats (199), per
creences religioses (63 casos) i actituds antisemites (24 casos). Finalment, es van registrar 11
delictes d'aporofobia, o accions contra captaires.
Quant a la tipologia delictiva, el que més es repeteixen són les agressions de tipus sexual, un total de
308 de repartides en 157 abusos sexuals, 77 agressions sexuals i 74 agressions sexuals amb
penetració. El segueixen les lesions (179 casos), amenaces (145), vexacions lleus (84), injúries (63),
actes racistes i xenòfobs en l'esport (58), danys (41) i "la resta" (407).
En aquest informe es detalla a més que la majoria d'aquests delictes d'odi es produeixen a l'interior
dels habitatges, que el 54% de les víctimes són de nacionalitat espanyola i dones i que el 25% són
menors d'edat. Quant als agressors, en el 97% dels casos són homes i en la majoria dels casos tenen
menys de 40 anys. Dos de cada tres delictes d'aquest tipus són aclarits per les autoritats, que
insisteixen en la importància de denunciar.
Font de les informacions: Lavozdigital.es
