
Malgrat que l'esclat de la pandèmia es va produir als anys 80, no va ser fins el 1998 que l'OMS va manifestar la seva preocupació per la síndrome d'immunodeficiència adquirida i va declarar el primer de desembre com a dia mundial per lluitar contra aquesta malaltia.
Com és habitual, és la societat civil la que s'avança a les institucions detectant i assenyalant els problemes, fent reivindicacions i aportant solucions.
És per això que amb aquestes línies vull fer un reconeixement a un exemple d'aquest treball de les organitzacions ciutadanes com és el cas de Gais Positius, organització(membre Coordinadora Gai-Lesbiana) que fa anys que treballen per fer la vida més fàcil a persones que pateixen una doble discriminació: pel fet de ser seropositives i homosexuals.
Ambdues associacions treballen quotidianament per informar, acollir i cohesionar les persones afectades del VIH. Però vull destacar la important contribució que han fet pel que fa a la sensibilització ciutadana davant una problemàtica envoltada de mites, estereotips, desinformació i alarmisme. I és amb aquesta voluntat d'apropar la realitat de les persones seropositives a tothom que va sorgir el 1989 a Barcelona el Gran Ball de la Solidaritat amb gais seropositius. Des de llavors aquesta festa s'ha celebrat ininterrompudament amb la participació creixent d'entitats, polítics i persones que a títol individual volen formar part d'aquesta festa solidària.
Aquest és el quart any que hi assisteixo i és d'aquells actes entranyables que sempre ve de gust anar-hi i que ja formen part de la nostra agenda anual. Han esdevingut una tradició. I a més, ve de gust perquè saps que t'ho passaràs bé, perquè sempre hi ha caliu, bon humor i la diversió la tens assegurada.
Aquesta nit a partir de les 23 h a La Paloma tindrà lloc el 18è Gran Ball per tal de combatre la discriminació i recordar-nos a totes i a tots que no hi ha grups de risc sinó pràctiques de risc. Per recordar-nos, en definitiva, que abans que gais, lesbianes, transsexuals, heterosexuals o seropositius, sobretot, som persones.
Laia Ortiz